Blogia

nostres_drets

"El sueño colectivo"

Notícia: El grup feminista El Sueño Colectivo guanya la beca dels Premis Espais més participatius

Un projecte del grup de treball El Sueño Colectivo per documentar les pràctiques de contrainformació televisiva va guanyar ahir la beca d'ajut a la creativitat artística de la Fundació Espais d'Art Contemporani, de Girona, que per primera vegada s'ampliava, no només a propostes d'exposició, sinó també a activitats de formació i creació. Un estudi sobre l'ús de les paraules en les arts visuals de la valenciana Sara Vilar va guanyar el premi d'assaig inèdit, i en l'apartat destinat al millor treball ja publicat van ser reconeguts un article de l'olotí Narcís Selles sobre Alexandre Cirici i dos més d'Octavi Rofes i Gabriel Villota.
notícia: premi pel grup feminista "El sueño colectivo"

Teoria feminista

Noticia: Dues professores publiquen dos llibres sobre teoria feminista

Barcelona,(7/02/2001)
La professora del Departament de Filologia Anglogermànica Àngels Carabí i la professora del Departament de Filologia Romànica Marta Segarra acaben d'editar els llibres Feminismo y crítica literaria y Nuevas masculinidades dins la nova col·lecció "Mujeres y culturas" d'editorial Icaria.
El primer llibre és un recull d'articles de diversos especialistes que, prenent exemples del món del cinema, la literatura i l'art, demostren com al llarg del temps els discursos de les diverses disciplines científiques (filosofia, història, psicologia, religió, ciència) han estat sexuats en masculí. El feminisme doncs, es situa com una de les revolucions més importants del segle XX en la seva lluita per deslegitimar aquesta predominància masculina.

Notícies

Igualtat versus diferència

Quasi sincrònicament, en la mateixa dècada dels setanta i principis dels vuitanta, apareixen els primers esbossos del que ha passat a conèixer-se com el feminisme de la diferència o de l’especificitat. Aquest corrent és fruit, en certa manera, del de la igualtat ja que nasqué com a conseqüència de l’entrada de les dones a les universitats, al saber filosòfic. La principal representant d’aquest corrent és la psicoanalista Luce Irigaray. D’altres, el grup de filòsofes de la Universitat de Verona conegut amb el nom de Diòtima (principis dels 80) o el nucli de dones que es mou al voltant de la Llibreria de Dones de Milan. Als Estats Units, podríem encabir-hi els grups d’autoconsciència nascuts en la dècada dels setanta.
Segons aquest corrent no hi ha un únic mode de ser humà, sinó dos. En altres paraules: les dones i els homes poden tenir idèntiques funcions, però l’experiència de viure un cos femení és distinta de l’experiència de viure un cos sexuat masculí.

Feminisme ara!

Testimoni dels maltractes

Avui dia, cada vegada hi ha al món més dones que pateixen maltractaments per part de les seves respectives parelles. Això no es pot permetre i per aquest motiu hem de veure com és la vida d'una persona que els ha viscut.

Testimoni

Em va atrapar la dolçor d'un home, em vaig abandonar a un boig desig, vaig convertir la meva vida en un trist conte de portes cap a dins. Que ningú s'assabenti... que jo amb això puc. La vida perfecta és el que vaig oferint. Veïns, amics i família envegen la sort que tinc. La parella perfecta, massa perfecta... ell no beu, ni es droga, treballa i col·labora, però... copeja, humilia i destrossa. No saludo, no somric, la mirada clavada en el sòl, perquè miro i no veig, el que vaig anar, el que sóc i el que desitjo. Que no s'assabenti ningú que duc amagada a la meva ànima a una dona ferida. El meu delicte en aquesta vida és ser dona i no voler ser sotmesa.
Testimoni

Orígens del feminisme

Els Orígens del Feminisme Històric (1789-1870)


En l'Antic Règim la desigualtat jurídica dels membres de la societat era la norma. Nobles i clergues gaudien de privilegis (exempció fiscal, monopoli dels alts càrrecs públics, lleis i tribunals especials) *vedados a la gran majoria de la població (el tercer estat o estat pla). L'absència de drets polítics (vot) i llibertats (expressió, reunió, religió) era altra característica clau de l'Antic Règim. En el cas de les dones, la meitat de la població, a tot l'anterior se li devia unir la seva funció social circumscrita al domèstic, a les labors de la casa, de la procreació i de la cura dels fills; i la seva subordinació legal a l'home, pare o espòs.

Orígens del Feminisme

La violència de gènere

Malauradament aquest any està siguent un dels pitjors per a totes aquelles dones que són maltractades diàriament.Cada dia en veiem més de casos! Per què????? Volem que això s'aturi! Volem que algú ens ajudi! no ens podem quedar amb els braços creuats!

Fa ja massa dies, mesos, anys, ..., estic sentint notícies esfereïdores sobre dones assassinades a mans d’homes que diuen les han estimat. D’altres han tingut més sort, quina ironia!, i han aconseguit fugir després d’haver estat colpejades, violades,... sistemàticament a mans, tornem-hi, de les seves parelles.
Fa pocs dies, quan tots els mitjans es feien ressò de xifres que posen els pèls de punta a qualsevol, m’ho vas explicar. En sentir-ho, en repetir-m’ho una i altra vegada, no podia deixar de pensar-hi. Sempre ho havia vist com un fet llunyà, potser vagament em plantejava que alguna dona que vivia aquesta situació la tenia aprop meu, potser la carnissera, potser alguna veïna,.... Però mai havia pensat en tu. Com te’n sortiràs? No ho tens fàcil. La por t’ofega i t’anul·la la voluntat.

La violència de gènere

Entrevista amb Behjat

La Behjat té 22 anys i és membre de la Comissió d’Afers Exteriors de l’Associació de Revolucionària de Dones de l’Afganistan (Rawa), una organització feminista que lluita pels drets de les dones a l’Afganistan. Va venir a Espanya per a participar al Fòrum Mundial de Dones que es va fer a València sobre la violència a la qual està sotmès el col·lectiu femení a tot el món, i es va quedar a Barcelona per a denunciar la situació que es viu al seu país. Aquest és el primer lliurament d’una entrevista que la Behjat va concedir a La Malla.

Entrevista

Feminisme versus diferència

Quasi sincrònicament, en la mateixa dècada dels setanta i principis dels vuitanta, apareixen els primers esbossos del que ha passat a conèixer-se com el feminisme de la diferència o de l’especificitat.

Aquest corrent és fruit, en certa manera, del de la igualtat ja que nasqué com a conseqüència de l’entrada de les dones a les universitats, al saber filosòfic. La principal representant d’aquest corrent és la psicoanalista Luce Irigaray. D’altres, el grup de filòsofes de la Universitat de Verona conegut amb el nom de Diòtima (principis dels 80) o el nucli de dones que es mou al voltant de la Llibreria de Dones de Milan. Als Estats Units, podríem encabir-hi els grups d’autoconsciència nascuts en la dècada dels setanta.

El feminisme ara

Dia Internacional de la Dona

Segons la història espanyola, el 8 de març es vincula a l'incendi succeït en aquesta data l'any 1908 a la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York, provocat pel mateix empresari a causa d'unes obreres que s'havien declarat en vaga i estaven tancades a l'empresa. Per a fer tremolar aquesta teoria, només s'havi d¡observar el dia en que era: el 8 de març de 1908 era diumenge, un dia estrany per a declarar-se en vaga perquè no perjudicava a l'empresari. Però si que és cert que va haver un incendi en la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, en el qual van morir moltes dones, la majoria noies immigrants d'entre 17 i 24 anys.No va ser obstant això, el 8 de març de 1908 sinó el 25 de març de 1911, dies després, per tant, de la primera celebració del Dia Internacional de la Dona.
Els seus orígens per tant van ser donats per:

Als Estats Units, en l'any 1903, les dones sindicalistes i les de professions liberals, al mateix temps que feien campanya per a aconseguir el sufragi, van aconseguir organitzar a les treballadores per reivindicar els seus drets polítics i econòmics. Aquells anys van ser trists i amargs per a moltes dones, que subsistien en condicions de treball terribles i en unes llars caracteritzades per la pobresa i sovint per la violència. En 1909, l'últim diumenge de febrer, als Estats Units, uns mesos abans que les treballadores del tèxtil de Nova York comencessin la seva vaga, les dones socialistes proclamaven el primer dia de la dona, Woman´s Day, amb grans manifestacions, que reclamaven els seus drets polítics i econòmics. L'any següent, i també l'últim diumenge de febrer, es va tornar a celebrar el Woman's Day, amb objectius, no obstant això, més definits. D'un costat es volia despertar la consciència de les classes obreres i fer evidents les condicions de semiesclavitud econòmica que vivien les dones i, d'una altra, fer créixer l'interès en el Partit Socialista Americà, que deia que era l'únic que defensava la igualtat econòmica i social entre homes i dones. La celebració més important va tenir lloc a Nova York, ja que van ser les dones de la vaga del tèxtil les quals van assistir a l'acte. Això ens permet dir que l'origen del Dia Internacional de la Dona no està en cap manifestació d'obrera, sinó que van anar les treballadores que havien acabat la vaga 12 dies abans les quals van assistir als actes celebrats per les socialistes en defensa del vot de les dones. Atès que la reivindicació que justificava la celebració del Woman's Day era el dret de vot per a les dones, a les obreres els era més fàcil identificar-se amb les sufragistes que amb els homes de la seva mateixa classe social. El Woman's Day va sortir molt enfortit del congrés del Partit, en 1910, ja que es va aprovar reservar l'últim diumenge de cada mes de febrer per a la reivindicació del sufragi femení, al mateix temps que també es va aprovar recomanar a les delegades que assistirien a la II Conferència de Dones Socialistes a Copenhaguen, que es devia celebrar aquest mateix any, que es traslladés la proposta aprovada.null

Drets de les dones

Tothom té dret a ser valorat i a tenir una sèrie drets que els protegeixin. Nosaltres,les dones també, per aquest motiu te'ls indiquem:

Article I
Les dones tindran dret a votar en totes les eleccions en igualtat de condicions amb els homes, sense discriminació alguna.
Article II
Les dones seran elegibles per a tots els organismes públics *electivos/ establerts per la legislació nacional, en condicions d'igualtat amb els homes, sense discriminació alguna.
Article III
Les dones tindran dret a ocupar càrrecs públics i a exercir totes les funcions públiques establertes per la legislació nacional, en igualtat de condicions amb els homes, sense discriminació alguna.
Article IV
1. La present Convenció quedarà oberta a la signatura de tots els Estats Membres de les Nacions Unides, i de qualsevol altre Estat al com l'Assemblea General hagi dirigit una invitació a aquest efecte.
2. La present Convenció serà ratificada i els instruments de ratificació seran dipositats en la Secretaria General de les Nacions Unides.
Article V
1. La present Convenció quedarà oberta a l'adhesió de tots els Estats que es refereix el paràgraf 1 de l'article IV.
2. L'adhesió s'efectuarà mitjançant el dipòsit d'un instrument d'adhesió en la Secretaria General de les Nacions Unides. Article VI
1. La present Convenció entrarà en vigor noranta dies després de la data que s'hagi dipositat el sisè instrument de ratificació o d'adhesió.
2. Respecte a cadascun dels Estats que ratifiquin la Convenció o que s'adhereixin a ella després del dipòsit del sisè instrument de ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà en vigor noranta dies després de la data del dipòsit del respectiu instrument de ratificació o d'adhesió.
Article VII
En el cas que un Estat formuli una reserva a qualsevol dels articles de la present Convenció en el moment de la signatura, la ratificació o l'adhesió, el Secretari General comunicarà el text de la reserva a tots els Estats que siguin parts en la present Convenció o que puguin arribar a ser-ho. Qualsevol Estat que oposi objeccions a la reserva podrà, dintre d'un termini de noranta dies contat a partir de la data d'aquesta comunicació (o en la data que arribi a ser part en la present Convenció), posar en coneixement del Secretari General que no accepta la reserva. En tal cas, la Convenció no entrarà en vigor entre tal Estat i l'Estat que hagi formulat la reserva.
Article VIII
1. Tot Estat podrà denunciar la present Convenció mitjançant notificació per escrit dirigida al Secretari General de les Nacions Unides. La denúncia tindrà efecte un any després de la data que el Secretari General hi ha rebut la notificació. 2. La vigència de la present Convenció cessarà a partir de la data que es faci efectiva la denúncia que redueixi a menys de sis el nombre dels Estats Parts.
Article IX
Tota controvèrsia entre dos o més Estats Contractants, respecte a la interpretació o a l'aplicació de la present Convenció, que no sigui resolta per negociacions, serà sotmesa a la decisió de la Tall Internacional de justícia a petició de qualsevol de les parts en la controvèrsia, a menys que els Estats Contractants convinguin en altra manera de solucionar-la.
Article X
El Secretari General de les Nacions Unides notificarà a tots els Estats Membres de les Nacions Unides i als Estats no membres que es refereix el paràgraf 1 de l'article IV de la present Convenció:
a) Les signatures i els instruments de ratificació rebuts en virtut de l'article IV;
b) Els instruments d'adhesió rebuts en virtut de l'article V;
c) La data que entri en vigor la present Convenció en virtut de l'article VI;
d) Les comunicacions i notificacions rebudes en virtut d'article VII;
e) Les notificacions de denúncia rebudes en virtut del paràgraf 1 de l'article VIII;
f) L'abrogació resultant del previst en el paràgraf 2 de l'article VIII;
Article XI
1. La present Convenció, els textos xinès de la qual, espanyol, francès, anglès i rus seran igualment autèntics, quedarà dipositada en els arxius de les Nacions Unides.
2. El Secretari General de les Nacions Unides enviarà còpia certificada de la present Convenció a tots els Estats Membres de les Nacions Unides i als Estats no membres que es refereix el paràgraf 1 d'article IV.

Manifest d'un home

¿FEMINISME? ¡SÍ, GRÀCIES!
(Reflexió no publicada escrita el 8 de Desembre, 1997)

Entenc malament aquelles dones que s'obstinen que elles no són feministes. Per al meu, el feminisme no (repeteixo, NO) és bàsicament una actitud menyspreadora i humiliada de ningú; es tracta d'una reacció contra una actitud d'aquest tipus, comunament cridada masclisme. És evident que les que lluiten contra la seva pròpia marginació, imposada per un sector més poderós del grup al que pertanyen, tendeixen a estar ressentiu@s com més forta i llarga hagi estat aquesta marginació imposada i reaccionin contra la flagrant injustícia que han sofert.
No obstant això, aquesta possibilitat d'exageració i revenja és molt mes comprensible que l'actitud demigrant del grup dominant que mai es va sentir marginat, però que imposa la seva llei per a tenir privilegis a costa dels marginats.
Traducció realitzada
Crec que el moviment feminista és la única revolució en marxa en aquest moment amb moltes possibilitats de sobreviure a l'ordre dels valors i aconseguir una societat més igualitària i justa.








nullhttp://www.infonegocio.com/joseluisguijarro/FEMINSMO.htm